En els segles XV I XVI va sorgir una nova manera de conprendre el món: L Humanisme, una cultura que situava a l´esser humà com a centre de tot. Els artistes van abandonar l´estil gotic i van utilitzar nous models basats en el classicisme i en la mitologia grecoromana.

La paraula renaixement ve de renaixer, en aquella época es va produir un despertar cultural despres dels anys oscurs de l´edat mitjana.

Al segle XV una serie de fets van transformar la vida europea i van marcar el pas de l´edat mitjana a l´edat moderna. En primer lloc es va iniciar la recuperació económica, que va produir un augment de població… En segon lloc la monarquia feudal va donar pas a la monarquia autoritària i el poder dels reis va donar pas a la creació de noves institucions de govern.

Al final del S. XV els progressos en la construcció de vaixells i les millores en les técniques de navegació van permetre que els navegants europeus descobriren noves rutes marítimes. Aquest grans descobriments geogràfics van obrir noves rutes comercials. En la segona mitat es produixen una serie de conquistes técniques, científiques i geogràfiques exemple: L´arribada de Cristòfor Colom a Àmerica.

Al començament del S. XVI el nét dels reis Católics, Carles I va ocupar el tron de la monarquia hispànica. Carles I i el seu fill Felip II van governar sobre un imperi inmens. Carles I va rebre el titol de emperador per la seua heréncia Alemanya, però en el regnat de Felip II els territoris austríacs van quedar fora de la corona espanyola .

En els S. XVII es va produir una crisi a europa que va portar problemes demogràfics i crisi agraries. Al mateix temps, també es va disenvolupar el comerç colonial i la producció de manufactures.

La noblesa i el clero van mantenir la clase que tenien però va apareíxer uns nous grups socials, la burgesia que va augmentar la seua influencia. El barroc va ser una estética molt important en l´art perque va superar el classicisme del renaixement i va introduir nous elements.

Castalla conserva diferents conjunts patrimonials d’alt valor històric, tots ells són el resultat d’un llarg procés de canvis i transformacions duent-se a terme des de l’edat mitjana fins a l’actualitat.
Una de les primeres construccions patrimonials va ser l’ermita. Esta situada als peus del castell, va ser construïda en el segle XIV i durant molt de temps va ser utilitzada com l’Església Parroquial de Castalla. En ella predomina l’estil gòtic, caracteritzat per grans arcs, i també per les capelles simulades en els laterals.Però el més important de tot, és que en el centre de l’ermita, trobem a la Verge de la Soledat.

Una altra de les fitxes patrimonials característiques de Castalla, és el Convent de Sant Francesc de Paula, contruït en els segles XVIII- XIX. El convent rep aques nom, ja que va ser fundada per Sant Francesc de Paula. En un principi constava  d’una església amb característiques de la cultura llatina, amb unes quantes capelles laterals, un campanar, i un claustre annex. De tot el conjunt, només queda original, l’església. El campanar  va ser destruït al realitzar unes obres laterals i mes tard ho van reconstruir. En canvi el claustre va  pasar a les mans municipals, i va exercir diverses funcions com un col·legi, correus, el quarter de la guàrdia civil… Actualment només podem observar la porta original, ja que la resta va ser destruït.

El interior de la població es divideix  en dos cascs, el casc antiu i el casc nou. El casc antiu ocupa la part superior del castell, majoritariament són cases de tres plantes, xicotetes i amb poques comoditats, els carres són estretes i oscures. Per altra banda, el casc nou esta en el vall del poble amb carrers amples i espaiosos. Els edificis son majoritariament mitjans amb vore 4 pisos i excelent arquitectura. Castalla té avore de 750 cases. També podem trobar a les seues afores el cementeri, que es trova prop del poble, cap al nord, en un lloc on no molesta la població

* Esta informació esta treta del Diccionari Geografic-estadistic-historic d´Alacant ( Pascual Madoz 1845)

En Castalla també hi podem trobar alguns llocs emblemàtics i de gran historia, com ara la plaça del ajuntament, que es el centre del poble, alli es troba la casa consistorial, un edifici que forma una poma aisllada, aquest edifici es tot de pedra i va ser construit al 1664.

 També podem trobar l´esglesia del poble, anomenada asumpció, és un edifici mol emblemàtic perque te molts anys i és molt antiga, aquest edifici te columnes, pareds, i una volta,  el altar major és antic i de madera i va ser dorat en 1770. L´esglesia conté arcs on estan situats diferents sants, com per exemple: La verge de la Soledad, San Roc, San Josep, Jesucrist crucificat… També cal destacar el seu campanari, fet de pedra amb 115 m d´alt amb les seues cuatre campanes i el seu rellotge.

  Les fonts materials són una font d’informació primària i proporcionen informació sobre diversos aspectes, com ara el poder, la riquesa, la societat, la vida quotidiana i els costums, els gustos i les modes. Un dels exemples de fons materials és l´etnologia.

L ´etnologia és una ciéncia social. Es basa en la comparació de  les diferents societats, principalment a partir dels materials en que esta elaborada i dels seus diferents usos. Entre els seues objectius estan el saber  com vivia el poble en les diferents époques, i les diferents lleis sobre la seua cultura, i el canvi que s´ha produit fins la vida actual.

L´etnologia d’ abans, nomes estudiava les característiques de les poblacions, en relacio de les diferents llengues. Hui l’etnologia realitza principalment  la descripció dels diferents grups humans, i ens ofereix els seues resultats. en l’actualitat les persones li donen molta importància a com era la seua etnologia. Este fet esta motivat per la creació d´una rama de l´etnologia, l´antropologia.

Un dels exemples del estudi de l’etnologi del nostre territori son els masos.

Els masos són uns conjunts d’edificacions a través dels quas s’elabora una finca, que sol estar habitada. Aquest conjunt d’edificacions és tipic en la comunitat Valenciana.

Uns dels exemples de masos mes conegunts a Castalla, es el “Pla de les Caves” . Situat a 661 metres del nivell del mar, és un antic mas que pertany a la familia Soler. Al llarg del temps, els castelluts em anat canviant el nom d’aquest mas, i ara es conegut com el “Plascaves”.

Fa alguns segles enrrere, es van contruir les seues parets, que esncara podem conservar. A més el llibre de la “Crónica de Castalla” parla que el 18 de març de 1817 D. Gerónimo Jover va beneir la xicoteta ermita del Pla de les Caves dedicada a Sant Josep. En aquesta hermita, encara podem conservar la bóveda amb la teulà blava i brillat. L’nterior d’aquest mas no sabem exactament les catacterístiques que té, perque és privat i s’ha de demanar permís.

 Cal destacar que el Plascaves està prou deteriorat perque la seua etapa de utilitat en l´agricultura ja ha passat,  cosa que passa en quasi tots els massos de la població, però  al menys encara és conserva.

L’actual societat és totalment urbana, les persones pensem que l’època de cultivar ha quedat enrrere i ens dediquem més a viure amb les noves tecnologies i amb els últims avanços digitals. Ara quan passem pel Plascaves tant sols veem que un mas abandonat, deteriorat, deixat… però no ens donem conte  que en un passat no molt llunyà aquesta finca, i moltes altres, foren un lloc on feien la vida els nostres iaios, avanpassats…, on passaven les llarges nits a la vora de la foraca i contant antigues històries, Aquestos masos també jugaren un papel important en la vida quotidiana perquè els seus cultius eren els que alimentaven a les nostres  families.

Actualment nomes podem vore com es vivia en aquestos massos i la seua época en la famosa serie  L´Alqueria Blanca, que és un reflex de com vivia la gent en els anys 70.

El sector terciari és el sector econòmic que inclou les activitats que no produeixen béns materials, i no estan relacionades amb l’agricultura, la ramaderia, la pesca, l’explotació forestal, la mineria o la indústria sinó que presten serveis a la població.

Aquest sector té molta diversitat;està el sector terciari superior que es dedica a les activitats relacionades amb la tècnica i la ciència. Les persones que hi treballen en aquest, necessiten una bona preparació acadèmica i reben salaris molt elevats. Alguns exemples són els científics, metges, informàtics…

També hi està el sector terciari banal que es dedica a feines que necessiten poc treball i que no demanen cap titulació i que estan mal pagades com el treball domèstic i la neteja etc.

A Espanya hi ha un 66% de la població que treballa al sector terciari. Als Països Baixos hi ha un 81% de la població que es dedica a aquest sector, per tant és el país que mes treballadors té al sector terciari.

Els serveis socials són els que s’ofereixen a les persones per a satisfer les seues necessitats fonamentals. Dins d’aquest estan la sanitat, l’educació i la justícia.La sanitat és el grup més important que pertany a aquest sector, formen el conjunt els metges, les infermeres, els auxiliars etc. Es dediquen a tenir cura dels malalts i a prevenir moltes malalties.

Els serveis de distribució són els que transporten i intercanvien material,  informació i persones. Dins d’aquest grup estan el transport i les comunicacions. El transport és aquell al que pertanyen els vehicles terrestres, aeris i marítims; que serveixen per a intercanviar i transportar persones i mercaderies. El terrestre pot ser per carretera o ferrocarril. El aeri és el més utilitzat per a desplaçar persones a grans distàncies i per al transport de mercaderies lleugeres. El marítim és la manera més adequada per a desplaçar a molta distància mercaderies pesants o perilloses amb un preu assequible, però té molta lentitud.

Els serveis a les empreses són els que donen un servei personalitzat a aquestes. A aquest grup pertanyen la investigació, la publicitat i la gestió d’empresa. La publicitat es l’activitat que informa al consumidor sobre un determinat producte o servei; es transmiteix a traves de la premsa, televisió i radio. La seua finalitat es cridar l’atenció per a que la gent es fixe i comprar el producte o assistir a l’espectacle.

Els serveis al consumidor són aquells que es presten a les persones però no tots són considerats necessaris. Com l’oci, el turisme i el petit comerç.

El turisme és aquella activitat que consisteix en visitar altres llocs tant nacionals com internacionals; un dels tipus més importants és l’ infraestructura hotelera, és a dir, la major oferta d’hotels i hostals. Els llocs més turístics solen ser els països costers i aquells que tenen gran varietat de monuments.

A Castalla:

Al nostre poble la majoria de la gent treballa al sector secundari; és a dir, a la industria que per ordre d’importància són la del joguet, la fabricació de productes metàl·lics, mobles per a oficina, confecció, industries gràfiques, cartonatges, fabricació de materials de construcció etc. Però també molta part de la població té un ofici al sector terciari; com els comerços petits que pertanyen a l’Associació de Comerços de Castalla, que és un conjunt de tendes on es poden comprar molts productes amb la garantía del xicotet comerç. També el transport local, com pot ser autobusos (Alcoiana, el Bus de la Foia) i taxis. Al centre de Salut de Castalla també treballen gran varietat de metges, infermeres, auxiliars, e

Aquesta informació l´em tret del blog de Belen Rico i Àngela Rodriguez.

www.desdeelcastellcastellut.wordpress.com

 

Les activitats agràries del sector primari són l’agricultura, la ramaderia i la pesca. L’agricultura és una activitat econòmica que es dedica a extraure cultius de la naturalesa. La ramaderia al igual que l’agricultura és una activitat econòmica que és dedica a la cria d’animals. La pesca és també una activitat econòmica que es basa en l’aprofitament dels recursos animals que ofereix el mar.

Hi ha diferents tipus d’agricultura la de subsistència i la de mercat. L’agricultura de subsistència utilitza molta mà d’obra i poca maquinària i el seu rendiment és molt baix. I l’agricultura de mercat destina la major part de la seua producció a la venta, utilitza poca mà d’obra i té dos objectius bàsics augmentar vendes i reduir els costos.

A Castalla  utilitzen el policultiu i és una agricultura de mercat. El més comú que podem trobar són oliveres, ametlers i vinya.  Cada vegada s’utilitzen més les noves tècniques com el regadiu… Así a Catalla no hi ha molta gent que és dedique a l’agricultura degut a que se li trau poc rendiment.

Hi han dos tipus la ramaderia tradicional i la de mercat. La ramaderia tradicional és troba a les zones  intertropicals, els animals principals que utilitzen són les ovelles i les cabres i és una ramaderia de subsistència. La ramaderia de mercat és aquella que busca la venta del producte i hi han dos tipus la extensiva i la intensiva.

A Castalla la ramaderia es practicament inexistent i la poqueta que hi ha es d’oví. Esta destinada a la venta, no s’utilitza per a l’autoconsum, per este motiu és de mercat.

Hi ha diferents tipus de pesca la tradicional o artesana  i la industrial. La pesca tradicional o artesana utilitza tècniques de arcs, fletxes, arpons,etc. i la força humana. La pesca industrial te un objectiu bàsic obtenir gran nombre de captures i  te una tecnologia molt avançada.

A Castalla no hi ha pesca però en llocs propers com en Santa Pola  i Alacant podem trobar-ne. Actualment Santa Pola és un dels ports pesquers més importants del Mediterrani espanyol, a Santa Pola la pesca és de de mercat ja que és destinada a la venta.

BIBLIOGRAFIA: -Ramaderia el dia 29/1/2010 informació dels esquemes de Socials. (Llibre ÀGORA de la editorial Vicens Vives, autors A.Albert Mas i altres)  – L’agricultura día 4/2/2010 informació dels esquemes de Socials. (Llibre ÀGORA de la editorial Vicens Vives, autors A.Albert Mas i altres) -La pesca 14/2/2010 informació dels esquemes de Socials. (Llibre ÀGORA de la editorial Vicens Vives, autors A.Albert Mas i altres) i de Wikipedia.  -Imatges del google.

Bibliografia: Material elaborat per Marta Sempere i Sandra Vidal

www.sandraimarta.wordpress.com

El sector secundari transforma materies naturals , amb la finalitat d´obtenir productes utilitzables per al consum. Aquest sector es classifica en la mineria, les fonts d´energia, la indústria i la construcció.

En la mineria hi ha dos tipus de jaciments, a cel obert i els que s’extrauen del subsol.Els mirenarls extraguts necessiten un  procés de transformació. Podem trobar diversos tipus de minerals,metàlics, no metàlics i energètics.

-Els metàlics, son aquells on  s´estrau el metall, exemples, de  les hemanites s´extrau el ferro, de la bauxita  l´alumini, també podem trobar metàlics preciosos, exemples, l´or, la plata, el platí…

-Els no metàlics, són els utilitzats en la construcció, exemple, el granit, la pissarra, el marbre…                                                                          

-Energétics, s´extrau energia térmica, exemples gas natural, carbo i petroli.

La producció  i consum dels minerals,  ens indica que el consum i l´extracció d´aquestos, no sempre coincideix en els mateixos paisos.

Les fonts d´energia són recursos naturals a partir dels quals, gràcies a un procés de transformació podem obtindre alguna forma d´energia necessàrea per al funcionament de l´indústria. L’energia es pot dividir en dos grups, la tradicional i l’alternativa.

Dins de les energies tradicionals podem trobar, l´energia tèrmica, carbó, petroli i gas, termica nuclear és aquella sorgida de l´aprofitament d´alguns isótops de certs elements químics per emetre energia al experimentar determinades reaccions químiques, l´energia hidraulica és l´energia de l´aigua acumulada en els embassaments i s´utilitza per a obtindre electricitat.

Energies alternatives, són energies que intenten substituir les tradicionals però són menys importansts económicament, l´energia solar és l´energia obtinguda mitjançant la captació dels rajos del sol, les plaques fotovolctaiques són la única energia que no utilitza el vent per a produir electricitat, l´energia eolica aprofita les molinetes de vent i les turbines i les transforma en electricitat, l´energia geotèrmica és aquella que s´obte mitjançantla calorque hiha dins de la terra especialment en les zones on hi ha activitat volcánica, l´energia mareomotriu és basa en l´aprofitament del moviment de l´aigua del mar que es produeixen marees, ones.. La bionergia s´obte per la combustió de materia vegetal o animal com per exemple, la llenya dels boscos.         

La indústria és el conjunt d’activitats necessaries per a transformar les materies primeres en productes elaboratrs, destinats al consum, i semielaborats, per a les indústries.

Antigament, el treball era artesà, manual, i es portava a terme amb ferramentes i utensilis sencills, el producte resultava car i era únic. Al segleXVIII, va sorgir l’industrialització, que és un procés amb el qual van anar susbtituint les ferramentes, per màquines que funcionaven amb un motor hidraulic i després amb carbó. 

Actualment les indústries utilitzen l’automatització i la sostificació dels seus productes de l’informàtica i la robótica, poc a poc la mà d’obra s’ha reduit i la fabricació de preoductes cada vegada és més diversa gràcies al desenvolupament dels mitjans de transport.

Les característiques principals de la indústria valenciana són: la producció de béns de consum directe i el predomini de xicotetes empreses. A la foia de Castalla es concentra una bona part de tota la indústria del joguet d’Espanya.

La construcció és la técnica de fer o d’armar qualquier cosa, com per exemple cases, carreteres, ponts, preses…La construcció comprèn el conjunt de tècniques, materials, preocesos, arts i oficis per tal de fer les obres d’un edifici o realitzar una obra pública, on es tenen en compte les propietats del terreny i dels materials de construcció, els condicionants dels diferents procesos o técniques aplicades a cada part de l’obra.

El paisatge de la foia de castalla és un paisatge mediterrani. El clima mediterrani es caracteriza per hiverns suaus, amb pluja, i estius secs de templats a càlids , amb una elevada radiacció solar i altres tases d´evaporació.  Una moderà influencia d´aire mari durant tot l´any també les precipitacions són moderades durant els mesos d´hivern. El nom el rep del mar mediterrani, àrea on és tipic aquest clima, però també està present en  altres zones del planeta. La vegetació resultant és arbòria de tipus caducifolis i perennifolis, amb arbres no molt alts i uns estrats herbacis i de matorrals.

El conjunt de serres com el Maigmó, el sit, el despenyaor, l´arquenya, serra de Castalla, Vinalopó mitja, l´Alacantí i l´Alcoià, formen un espai natural de vital importància, tant per al conjunt natural dels ecosistemes com per al esplai social de les poblacions de les comarques que l´envolten.

La serralada del Maigmó está considerada com un dels espais de mes bellesa paisagística d´Alacant, va ser declarat per el Decret el 27 de Febrer del 2007. S´exten sobre una superfície de 15842m, a  convertir-se en uno dels mes extensos de la Comunitat Valenciana. El objectiu per el qual s´ha declarat paisatge natural és fer compatible la preservació dels seus valors ecológics amb l´us public, la diversió dels visitans i el desaroll socioeconomic del seu ambit territorial i de la seua àrea social.

VEGETACIÓ:

Pot encontrar-se una gran sorpresa el viatjer que no conega aquestes terres Alicantines per la frondositat àrborea de les seues umbries, considerà per alguns especialistes  com la superfície mes gran de pi carrasc de tot el conjunt de terres Alicantines. També cal destacar el bon estat del Carracal que conviu amb lentisco, coscoja i madreselva. També hi podem encontrar una gran varietat de flors aromàtiques en tot el massis:  el romer, la amamilla, farigola, la siempreviva, cantueso, la lavanda, el poleol, el rabo de gat…

LA FAUNA:

Hi ha que destacar la presencia d´ocells rapaços debut a la gran varietat a la gran varietat de paratges escarpats. Podem trobar: parelles de.

ALGUNES FITXES DE VEGETACIÓ:

 Denominació: Pi pinyoner

 Característiques: El pi pinyoner pot produir com a semilla grans pinyons consumits per l’umanitat desde fa molt de temps.Aquesta clase de pi, pot tindre mes de 25m de altura anb un únic tronc que s’eleva sense ramificar en la seua mitad per a después obrir-se mitjançant rames que formen una copa. Les pinyes es troben entre els 10-15cm de longitud i maduren al tercer any

Denominació: Romer

 Característiques:És Tepic de la comunitat valenciana, es cultiva en tot tipus de sol, a més sol creixer en zones litorals o d’alta muntanya. Forma part del matorrals que es desarrollen en llocs secs o solejads. És un arbust lenyos de fulles perenes molt ramificat, fins i tot pot arribar a medir 2m d’altura. Les flors són d’uns 5mm de llarg i són de color blau, violeta pàlid…

Denominació: L’olivera

Característiques:ÉS un arbre perenne que pot produir durant centenars d’anys.Es troba entre 2 i 10 metres d’alçada present a tota la regió mediterrània. El frut de l’olivera és l’oliva, i d’aquesta extraem lóli

 

Les temperatures mitjanes d´aquest clima són de  17 ºC, això ens indica que és un clima temperat, perque la seua temperatura es troba entre 1 i 19ºC.        La seua oscil.lació térmica és de 16.5 ºC, d´aquesta manera ens indica que pot ser un clima oceànic o mediterràni perque aquestos tenen menys de 20ºC. Les pluges totals d´aquest climograma són de 454.8mm, amb  aquesta informació podem dir que és un clima mediterráni perque aquest es té mes de 250mm i menys de 900mm.

Aquest clima té 10 mesos secs i la resta són humits, també ens concedeix amb l´informació dels climes mediterránis perque tenen mes de 3 mesos secs. Els rius d´aquest climograma són molt irregulars, trobem mesos molt humits i mesos molt secs. El paisatge d´aquest clima s´anomena perenifòlia , perque la seua vegetació es de fulla de perene i trobem zones amb molta herba, en la seua fauna trobem una varietat d´ocells i alguns xicotets mamífers, per últim podem trobar molt turisme i zones molt poblades dedicades a la vinya, blat, oliveres…

 

 

 

 

 

Les serralades que envolten la foia de Castalla són serralades procedents de les serralades Bétiques. Les serralades Bétiquers es formen a Cadis i finalitzen a les illes Balears.

La foia de Castalla, és un ample vall orientat cap al Sudest de la península i rodejada per blocs muntanyossos destacats dins de les serres subétiques que ocupen el nord e inferior de la província d´Alacant. El terme de Castalla ocupa les serres del Oest i Sudoest de la foia, sent estes: Serra de la Arguenya, serra de Castalla, i el nort de la serra del Maigmó Les serres que estan al est, nord i nordest de la foia, perteneixen als termes de Tibi, Ibi, Onil i Biar i els seues altes muntanyes són: el Reconco, Ceranosa, Menejador y Penya rotja.

Més de la meitat del terme de la foia es zona forestal molt poblada e indicada per a activitats de turisme.

Cal destacar en totes les serres anteriors l´importància de la vegetació, sobre tot en les ombries predominant el bosc de pi carrasc i plantes aromàtiques com el tomillo, romer…

Un mapa és una representació gràfrica i métrica de una porció de territori generalment sobre una superficie bidimensional, però que pot ser també esfèrica com ocorre amb els globus terraquis. En el que el mapa tinga propietats mètriques vol dir que ha de ser posíble prendre medides de distàncies, angles o superfícies sobre ell i obtindre un resultat aproximat.

Antigament, la faena de fer els mapes era lenta i difícil, perquè es dibuixava a partir d´observacions sobre el terreny i per mitjà de càlculs matemàtics complicats. Actualment els mapes es fan a partir de fotografies aères i d´imàgens obtingudes per satelits artificials. Per a cartografiar àrees extenses s´acoblen moltes fotografies fetes en vols sistemàtics sobre el territori. Aquestes tecniques permeten representar exactament la superfície de la terra. També se´n pot obtenir informació sobre tipus de roques, jaciments minerals, vegetació, conreus, extensió de les ciutats, dades climàtiques… Utilitzem els mapes amb finalitats molt diverses, però sovint els fem servir per a orientar-nos. També les noves tecnologies són útils per  a l´orientació. Aquesta és la funció que compleixen, per exemple, els sistemes de posicionament global o GPS.

L´escala d´un mapa ens indica quantes vegades s´ha reduit una zona geogràfica real per a poder ser representada al mapa. D´acord amb l´espai que s´ha de representar i del grau d´informació que es necesita es tria l´escala. Ala mapes i als plànols l´escala apareix escrita de manera numèrica ( una fracció) i de manera gràfica ( una linea recta dividia en segments. Segons com siga l´escala es podem distinguir: Mapes a escala gran i mapes a petita escala.

Per a lletgir un mapa cal aprendre a localitzar i interpretar la informació que hi ha representada. Tots els mapes reprodueixen la realitat de manera simplificada i proporcional. Per a llegir un mapa s´ha de seguir certs passos: Tenir en conte l´escala artogràfica per a poder imaginar l´ambit que abraça el mapa. Tenir en compte la llegenda per a poder llegir la informació. Sempre que siga possible cal confortar la informació amb altres mapes, fotografies, textos etc.

Bibliografia:

1. Tota la informació que em escrit l´em trovat en el llibre de 1º ESO.( ÀGORA, CIENCIES SOCIALS, GEOGRAFIA I HISTORIA. Vicens Vives)